Cultura
Cine, teatre, música, fotografia… gaudeix de qualsevol disciplina a Paterna.
Keldark carrega de nou els decibels amb el seu nou disc
29/01/2014
El grup paterner de Thrash Metall, Keldark, torna a carregar els decibels amb “When the Thumb Points Down” (WTPD), el seu nou treball d'estudi que ens detallen en esta completa entrevista. Vols conéixer el so més dur de Paterna?
Després de sis anys pujats als escenaris disfrutant d'actuacions per tota Espanya amb el seu anterior disc, tornen a la càrrega després de molts mesos de treball, gravació i edició en l'estudi.
Per als que no coneguen el gènere, com definiríeu el vostre Thrash Metall?, és un estil rígid o evoluciona amb les noves tendències?
Bona vesprada penya!
Perquè per als que no coneguen el gènere és difícil explicar-los a què sona Keldark, però definiria l’estil com un metall amb identitat pròpia, que conserva eixe toc del bressol del Thrash Metall dels anys 90 de la Bay Àrea de San Francisco (Metallica, Megadeth…), però amb un so especial que sona al mateix temps fresc i actual, degut en part a les influències que tenim d’altres bandes del rock i del metall més modernes.
Sense trampa ni cartó… en este disc hi ha molta canya, guitarres potents amb riffs esmolats a les mans d’Andy Ziz i Pin Arse, els baixos extravagants de Hulk i bateries contundents dirigides per Sir. MonsterBeat i el seu poderós doble bombo. La veu de Pablo Crazy, amb estil propi, manté la força del Metall, però és melòdica, i això a vegades se troba a faltar en el Thrash, encara que també sabem jugar i donar intensitat als temes amb les fosques veus guturals de Hulk, que li donen eixa espenta de catarsi molt emblemàtica del Metall, una manera de satisfer les oïdes més exigents i al mateix temps de deixar clar el públic quines són les nostres arrels musicals ;)
Alguns mitjans ens han classificat com a Thrash Metall Melòdic però és una etiqueta que porta amb si alguns prejuís… tant en la gent que no escolta Metall com la que sí, per això no ens agrada encasellar-nos en una etiqueta tan asèptica. Nosaltres toquem Keldark i punt… jajajaja.
Amb este treball i en els directes també estem rebent respostes molt positives, molta gent s’acosta i ens diu que li agrada el que fem inclús gent que no és especialment amant de l’Heavy Metall o el Rock Dur… Així que jo crec que este disc és ¡una porta oberta a tot, entreu sense trucar!! Jajajaja
El pitjor de les etiquetes és que d’ací se suposa que no pots eixir o, en tot cas, no deus… amb la qual cosa pareix difícil poder evolucionar musicalment parlant. Nosaltres no pretenem seguir tendències, però no ens espanta evolucionar com a banda. La nostra música ha madurat amb nosaltres, em referisc als membres que componen la banda, hem crescut com a persones per les coses que hem i estem vivint, també hem crescut com a músics i bona prova d’això és l’evolució tant del so, com de la complexitat en la composició de les cançons i les temàtiques que abordem en els nostres temes. Este nou disc “When the Thumb Points Down” ha suposat un repte, volent superar allò que s’ha aconseguit en el nostre anterior treball “Slow Trip to Destruction”.
En el nostre últim treball ja hem donat regna solta a les nostres ments delirants i hem aconseguit fer un estil molt personal. Hi haurà a qui li encante i a qui no li agrade en absolut (cal ser realistes)… el que és segur és que no deixarà indiferent a ningú ;)
La reivindicació, la traïció o el destí són alguns dels temes de les vostres lletres és la vostra senyal d’identitat o és quelcom propi del gènere?
Nosaltres no ens casem amb res ni amb ningú, i açò és igualment vàlid per a les lletres i temàtiques de les cançons. Per exemple “Slow Trip to Destruction“ és un disc que evoca la crítica social principalment, mentres que en WTPD comptem moltes històries. Pablo Crazy ens delecta amb lletres que parlen de sentiments, passant per la frustració (“The Sad Clown”), la luxúria en l’escenari (“Sex Me Up”), la indignació, més a l’orde del dia que mai (“Look Beyond the Wall”), o com deies, la traïció (“When the Thumb Points Down”). Keldark ja ha agafat les regnes del seu destí i no intentem fer el que se “suposa que hem de fer”, sinó el que ens abelleix fer.
Com ha sigut la tornada a l’estudi?, amb quin tema heu gaudit més la gravació?
L’experiència de gravació ha sigut una passada, no ha pogut ser millor; a més, molts amics s’han acostat a compartir esta experiència amb nosaltres. Gravem en els estudis “La guarida del Mapache” de Madrid (Santelmo, Leyenda) de la mà de Javier Palomeque i Alberto Maroto com a productors.
De fet, prenem la decisió de gravar amb ells per la confiança que tenim a l’haver treballat ja anteriorment junts, això ens garantia sentir-nos molt a gust a l’hora de treballar i obtindre el so que estàvem buscant (recordem l’excel·lent treball de composició i producció d’Alberto Maroto en Darkmoor i Dreamaker, per exemple). També li traiem el costat positiu al fet que “la confiança fa fàstic”, i realment apreciem la sinceritat tant d’Alberto com de Javi en l’estudi.
Anècdotes de gravació n'hi ha una infinitat, un dels moments estel·lars va ser la gravació dels cors de “Sex Me Up” amb col·laboració dels nostres amics de Gauntlet i Santelmo, no t’imagines les rialles de tindre a 10 persones en la cabina de gravació cridant “SEX ME UP!”… Quasi quasi com els Villaje People;) També va tindre el seu punt la col•laboració de Nacho Ruiz (Santelmo) en el tall “When the Thumb Points Down”, que té un estil peculiar per a gravar: apaga totes les llums i es posa un ciri …Al principi pensàrem que es tractava d’algun ritu satànic però no… jajajaja.
La veritat és que sí que va crear una bona atmosfera. Ja a València, les sessions amb Juampa Pérez exCriside Fe )i José Broseta ( OperaMagna Systemia/)per a les col·laboracions vocals de Nightmare “in L.C. no” van tindre deixalla :què perillós és ajuntar tanta actitud en tan poc espai ) ;.
Només heu de veure els vídeos del “Making of WTPD” que estan penjats en Youtube, així podreu sentir l’ambient de gravació en les vostres carns. Passareu un bon moment, vos ho assegure ;).
Vos hem vist altres vegades en el Socarrock, quan tornarem a veure-vos per Paterna?
Perquè nosaltres sempre hem gaudit de tocar a Paterna, de fet tenim molta gent que ens segueix ací. A part del Socarrock, hem tocat diverses vegades en les festes de Paterna junt amb grups d’alt nivell nacional (Obús, Rosendo, Def con Dos) i bandes germanes de Paterna com Ehbola Corp. De fet l’última vegada que toquem portem pirotècnia i a la gent li va agradar molt, sempre intentem oferir alguna cosa distinta en l’escenari. En la Canyada també hem tocat sempre que ens han contactat tant en els mítics “Cañada Rock” com en qualsevol esdeveniment cultural. A nosaltres ens encanta tocar a casa per a la nostra gent, és com jugar un partit de local. I per descomptat repetiríem enguany tant a Paterna com en la Canyada si hi ha ocasió, clar que sí! Creiem que l’Ajuntament ha de recolzar a les bandes locals i facilitar l’accés a la cultura musical a tot el món.
Ara estem tancant dates a Múrcia, Madrid, Barcelona i Castelló per al “Thumb Down Tour”, però sempre tenim buit per a tocar a València i de fet, el pròxim bolo el donarem el 21 de febrer en el conegut “Standby” (Av. de Jacinto Benavente, 5 de València) on estarem detonant la nostra tralla junt amb Blaze Out de Barcelona. ¡Avisats esteu!!
Han arribat noves incorporacions al grup, conteu-nos més sobre ells ha sigut difícil trobar-los?
Difícil? No ens hauria pogut eixir millor!!! Jajajaja. La decisió de Pablo Crazy de dedicar-se en exclusiva a les veus, la qual cosa li permetia tindre molta més flexibilitat en l’escenari, va donar pas a l’entrada de l’estrafolari Pin Arse com a guitarrista. Sobredosi d’actitud dins i fora de l’escenari.
D’altra banda, l’eixida del nostre anterior baterista va motivar l’entrada de Fran MonsterBeat. En ambdós casos la incorporació va ser immediata ja que ja eren amics de la banda amb anterioritat.
Ara estem vivint un dels millors moments de la banda ja que traspua bon rotllo, molta energia positiva i ganes de currar.
Bona prova d’això és l’últim concert que vam fer, en el Paberse Matao, en el qual presentàvem la nova formació i quina millor forma que amb un sol de bateria a les mans de Fran MonsterBeat demostrant el seu virtuosisme a les baquetes i amb una escenografia immillorable gràcies al carisma de Pin Arse (i als 3 germans Pinazo, encara que a nosaltres ja ens teniu molt vistos, jeje). A més aprofitem eixe concert per a estrenar diverses sorpreses que teníem preparades, com la incorporació de material audiovisual al concert però shhhhhh és un secret que no havíem de desvelar… ;).
Conteu-nos alguna bona anècdota que vos haja ocorregut sobre l’escenari
Jajajaja perquè sí, tenim una bona col·lecció de moments Spinal Tap. Recorde un dels nostres primers concerts, com som tres germans la gent major comentant que pareixíem els Hanson, fins que comencem a tocar; no sé si esperarien el “Mmmm Bop” però obríem amb una versió “d’Irresponsible Hate Anthem” de Marilyn Manson… jeje. De Hanson a Manson imagina’t com se’ls va quedar la cara :P.
Hi ha molts més moments divertits, tin en compte que quan et puges a un escenari pot passar qualsevol cosa, tocar en directe és un esport de risc… jajaja.
També va ser mític el concert de Castelló en el que una xica va tirar un tanga i li va donar a Hulk en la cara (sort que no estava usat…o això creiem, jajaja), o un altre moment en què Pablo Crazy es va recolzar en el monitor i este es va moure i Pablo va caure però va continuar cantant, jajaja.
O eixe concert a Albacete en el que feia un fred mortal i cantaves i notaves el fum eixir de la boca (afig que la indumentària de Keldark de l’època era sense mànegues, jaja), no sé com sobrevivim, però des d’ací volem enviar una salutació als pingüins, són un dels millors públics que hem tingut ;)
Altres moments menys “divertits” però que han passat als annals de la banda són per exemple el concert a Paterna amb Rosendo en el que tornàvem de viatge de Colòmbia i Hulk havia agafat una malaltia tropical rara i va eixir de l’hospital (on havia estat en quarantena) directe a donar-ho tot en l’escenari; o quan Pablo Crazy es va entropessar amb els escalons pujant a l’escenari i va eixir a cantar amb la canella en sang, o en el doblet (el primer d’ells en La Cova Gran, de fet) en el que estava malalt i va vomitar 5 minuts abans d’eixir a l’escenari… o un altre en què el nostre antic guitarrista que va eixir a tocar amb el menut de la mà esquerra trencat (el que li va valdre el malnom de Luigi BadFinger, jajaja), etc. Com veus el nostre objectiu és pujar a l’escenari i donar-ho tot, i intentar que estos contratemps no els note el públic, l’important és que ho passen bé, que per a això han vingut.
Quins plans té la banda per al futur pròxim? Ens doneu alguna pista?
Els plans tenen a veure de tocar molt en directe, eixir a defendre el disc allà on ens deixen, i adquirir més notorietat (nacional i internacional). Per a això ja publiquem el videoclip de “Sex M’Up” i estem preparant ara el segon videoclip d’este disc, que serà de la cançó “The Sad Clown”.
De moment tant les crítiques del CD com els concerts estan donant molt bon resultat, i el disc ja està en venda inclús al Japó, així que és qüestió de continuar treballant de valent com fins ara i sobretot de disfrutar i fer disfrutar amb el que fem.
També estem preparant moltes sorpreses més. Per als que vullguen saber més i apuntar-se a la família Keldark, ens podeu seguir en Facebook, Twiter, Tuenti, TouTube (Keldarkband), i la nostra pàgina web www.keldark.com. Així estareu informats de les novetats de la banda, projectes previstos, concursos, quedades, concerts, i sobretot bon rotllo i molt flow, açò és més que un grup!
Felicitats pel vostre treball i moltes gràcies per contestar-nos. Un poc més que vullgueu dir als nostres lectors?
Gràcies a vosaltres per interessar-vos i donar-nos l’oportunitat de participar en VIU a Paterna.
Als lectors gràcies per dedicar-nos una estona llegint l’article i un abraç molt fort, en especial a tota eixa gent de Paterna que ens porta seguint des de fa anys; l’afecte i suport de la gent és fonamental per a la banda. ¡Vos esperem a tots en el pròxim concert i en les xarxes socials!!
